GÈNERES CINEMATOGRÀFICS

COMÈDIA
Són pèl·licules d'humor que volen aconseguir provocar el riure de l'audiència. És un dels més importants gèneres cinematogràfics. Es caracteritza per la inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals. El regador regat (1896), pel·lícula francesa delsgermans Lumière, es considera la primera comèdia de la Història del cinema.

DOCUMENTAL
És un gènere que mostra de manera subjectiva la realitat. L'organització i estructura d'imatges, sons segons el tipus de vista de l'autor determina el tipus de documentari.
La seqüència cronològica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials donen lloc a una varietat de formats tan àmplia en l'actualitat, que van des del documentari pur fins a documentaris de creació, passant per models de reportatges molt variats, arribant al docudrama, arribant fins al documentari fals.

HISTÒRIC
És un gènere cinematogràfic caracteritzat per l'ambientació en una època històrica determinada, tant si els fets i personatges representats són realscom si són imaginaris, però versemblants, de forma semblant a la novel·la històrica. Les pel·lícules històriques en algunes ocasions són recreacions cinematogràfiques de la biografia d'algun personatgeshistòric rellevant o adaptacions d'obres literàries.

THRILER
És un gènere artístic present en la literatura, el cinema i la televisió, i que subdivideix en nombrosos subgèneres. La característica comuna de les obres que pertanyen a aquest gènere és d'intentar provocar en l'espectador o el lector una tensió o angoixa psicològica amb la idea d'allò que podria arribar als personatges.
 

BÈL·LIC
És un gènere que es basa en pel·lícules de guerra. Hi ha 2 subgèneres: antibèl·lic i postbèl·lic. El lloc de la pel·lícula són zones de conflicte. Des de la seva invenció, va quedar patent que el cinema podia ser un mitjà que permetés arribar a grans quantitats de gent d'una manera ràpida i relativament senzilla. Aquestes qualitats van convertir l'invent dels germans Lumière en una eina al servei dels governs i de les seves màquines de propaganda.

MUSICAL
és un gènere cinematogràfic en el qual s'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, encara que no sempre sigui el cas.
Exemple: The Jazz Singer. Va ser la primera pel·lícula musical.

ACCIO/AVENTURA
És un gènere que s'acosta molt al monomite. Té epopeies. Tracta històries d'herois. Els arguments típics són: lluita contra el mal, monomite, pot ser que l'heroi sigui el dolent.
Exemple: Kill Bill, Piratas del Caribe.
 

MONOMITE

QUÈ ÉS?
Es coneix com "El Viatje de l'Heroi", que és una teoria d'una persona anomenada Joseph Campbell. Una de les idees després d'ella és que totes les bones històries inclouen als mateixos pesonatges. En aquest viatge l'heroi assoleix el seu estatus superant perills i passant aventures després de rebre una crida o patir un esdeveniment que el fa passar del món ordinari a un viatge mític.

 FASES DEL MONOMITE

1. LA CRIDA  
L'heroi es veu obligat a emprendre un viatge, que al principi pot refusar o acceptar. Un exemple seria la troballa de la nena en el cas de la pel·lícula Willow, de George Lucas, que obliga el protagonista a sortir de casa seva amenaçada per forces fosques

2. LA PARTENÇA
 L'heroi parteix, deixant casa seva enrere. Pot anar sol o acompanyat, com el cas del Quixot en la segona sortida o la germandat que camina al costat d'en Frodo del El Senyor dels Anells. També pot passar que comenci l'aventura en solitari i que rebi ajuda o indicacions d'aliats o éssers sobrenaturals, com el fil d'Ariadna que permet orientar-se en el laberint. 
 
3.  LES PROVES
El viatge sol ser un seguit de proves o aventures que forgen el caràcter de l'heroi o bé etapes prefixades fins a la fita, com les dotze proves d'Hèracles. Durant aquestes aprèn quines són les seves autèntiques virtuts i visita indrets diferents, cadascun d'ells amb un caràcter simbòlic.
 
4. LA TEMPTACIÓ
Enmig del viatge pot aparèixer una temptació. un intent de desviar el protagonista del seu objectiu.  Pot adoptar la forma d'un encanteri, un enemic o una dona que el vol seduir. Aquesta etapa es distingeix dels antagonistes com a proves perquè poden arribar a fer dubtar l'heroi temporalment.
 
5. L'APOTEOSI
Amb l'arribada a l'indret desitjat, l'heroi assoleix l'aparent objectiu del seu viatge. Sovint, però, allà l'espera la prova més dura, com en el cas de reconèixer l'autèntic Sant Greal a la literatura artúrica, que pot adoptar la forma d'un combat, com la llegenda de Sant Jordi i el drac o l'enfrontament amb Scar de The Lion King. Aquesta apoteosi confirma l'heroi, i pot arribar a transformar-lo en una altra persona, com el cabell blanc de Moisès després de rebre els Deu Manaments. 
 
6. EL RETORN
Un cop assolit l'objectiu, a vegades aquest es revela com a fals o incomplet, iniciant-se un nou viatge. En el cas d'haver arribat a l'autèntic destí, l'heroi emprèn el retorn. En algunes històries aquesta part se suprimeix o es narra abreujada, mentre que en altres ocupa bona part de la història, com el cas de L'Odissea, centrada en la tornada a casa de l'heroi després de vèncer a Troia. En algunes narracions el protagonista no vol tornar a casa seva i es queda al lloc meravellós o bé mor abans d'abandonar-lo, en un paral·lelisme amb el rebuig de la crida inicial. 
 
7. EL MISSATGE  

L'heroi ha après alguna cosa rellevant, sovint lligada al sentit de la vida, i pot intentar comunicar-la als altres, en la línia del filòsof de la cova del mite de la caverna de Plató. Aquest missatge pot ser entès, ignorat, ridiculitzat o combatut per la resta de persones. A vegades és un aprenentatge personal, intransferible, ja que l'autèntic missatge és el valor del viatge, que llavors esdevé experiència. L'heroi es presenta aleshores com a vivint en dos mons, el seu i el que ha après al viatge.

 

WEBQUEST SOBRE EL MÓN DEL CÒMIC

 STAN LEE

És un productor, actriu i guionista i editor de còmics nord-americà. És cocreador juntament amb altres dibuixants. En cadascuna de les pel·lícules que es fan de Marvel, Stan sempre actua com a Productor executiu encara que no faci un dels seus famosos Cameos.

YELLOW KID

Va ser el personatge principal de la sèrie Hogan's Alley, una tira de premsa nord-americà. La sèrie també és recordada en la història del còmic per ser la primera a usar globus per contenir el diàleg dels personatges, encara que el noi usualment es comunicava a través de frases que apareixien impreses en la seva camisa.

uuhih

BUCK ROGERS

És un personatge de ciència ficció, heroi de dues novel·les escrites per Philip Francis Nowlan publicades a la revista Amazing Stories. És més conegut per convertir-se en la primera de les historietes de ciència ficció, després de la seva publicació com a tira de premsa.

WILL EISNER

És el nom artístic de William Erwin. Va ser un influent dibuixant i guinoista de còmics estatunidenc, creador del famós personatge The Spirit i primer autor de còmic a utilitzar el format novel·la gràfica.
Quan era petit ba demostrar tenir una habilitat especial pel dibuix i quan tenia 16 anys va publicar el primer dibuix al diari del seu col·legi.

MARVEL

És una de les dues més importants de còmics nord-americans. Va ser fundada el 1939 com a editorial de còmics de superherois. Després de la Segona Guerra Mundial es va centrar més en dibuixar monstres i ciència ficció. El guionista i creador Stan Lee va revolucionar-la amb la creació dels Quatre Fantàstics, Spiderman, etc.

DICK TRACY

És una tira de còmic protagonitzada pel detectiu Dick Tracy. Va ser creat per Chester Gould. Ell mateix va compensar un dibuix molt pobre, amb unes històries molt realistes. Tenia una enorme brutalitat i violència en les eves pàgines, una violència que reflectia l'època  dels gàngsters de Chicagode.




BLACK HOLE

És una sèria limitada de còmics de dotze números escrita i il·lustrada per Charles Burns i publicada primer per Kitchen Sink Press i després per Fantagraphics. 
La història tracta de seqüeles d'una malaltia de transmissió sexual que causa mutacions grotesques en els adolescents.

ALAN MOORE

És un escriptor anglès conegut principalment pel seu treball com a escriptor de còmics. Ha produït un gran nombre de sèries força aclamades tant per la crítica com a nivell popular, incloent Watchmen, V de Vendetta i From Hell. És el millor escriptor de novel·la gràfica de la història.

BLANKETS

És una novel·la gràfica de Craig Thompson publicada als Estats Units per Top Shelf. Va ser publicada a Espanya el 2004 per Astiberri, tant en castellà com en català.

Aquesta novel·la explica la infància i adolescència del mateix autor u dibuixant Craig Thompson.

KATSUHIRO OTOMO

És un dibuixant de manga, director d'anime i guionista tant de manga com d'anime. És conegut sobretot per la direcció d'Akira, una de les pel·lícules més influents de l'anime, així com per ser l'artista de manga original en què es basa la pel·lícula.

SCOTT PILGRIM

És una sèria de novel·les gràfiques realitzada pel dibuixant canadenc Bryan Lee O'Malley, que abasta sis volums. 

En el còmic es narra la història de Scott Pilgrim, un jove que tractarà de conquistar a una noia dita Ramona Flowers. Encara que parteix com una comèdia romàntica.

WARREN ELLIS

És el guinista de còmics. En general, la carrera d'Ellis s'ha mogut entre el corrent principal del còmic de superherois i la creació de petites sèries limitades d'històries independents, amb el primer que se li passa pel cap, però sempre amb la crítica, la sàtira i la ciència-ficció com a grans protagonistes.

ROBERTO ALCÁZAR

És una sèria espanyola d'historietes creades pel guionista i director Juan Bautista Puerto, propietari de l'Editorial Valenciana, i el dibuixant Eduard Vanyó Pastor.

És la més longeva de la història del còmic espanyol.

JOE SHUSTER

Era un dibuixant de còmic canadenc, conegut per ser el co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de còmic Superman, publicat per primera vegada al Action Comics nº1. 

Siegel i Shuster van utilitzar una primera versió del personatge que es convertiria en Superman en una sèria de contes curts i en una proposta de còmic l'any 1993.

FRANCISCO IBÁÑEZ

És un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. 

A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva influència.

CHERRY

La Patricia Martinez i jo hem creat una tablet que el seu avantatge és que espot doblegar i transportar fàcilment.

LOGO:

SLOGAN:

3r PRODUCTE:

POSTER:

TRUCATGE

Foto escollida:

Foto trucada:

TIRES CÒMIC

Són acudits que he dibuixat:

APENDRE A DIBUIXAR: TED

Al mateix temps de veure el video, hem anat dibuixant amb els passos que ens indicava el señor del video, i hem acabat dibuixant lo següent:

INICIAMENT AL CÒMIC

Hem après a fer dibuixos i bafarades alhora de dibuixar un còmic. Aquí tinc la pràctica que hem fet a classe.

PRÀCTICA DE COMENTARI

Es veu que està plovent molt i que tote les persones estan amb un paraigües a sobre d'uns pals per tal de que puguin passar el camí.

És una fotografia del natural perquè això també passa a la vida real.

Primer podem veure a totes les persones que estan en fila, després el riu, i seguidament ens fixen en les cases que hi ha, i per últim en la pluja.

És complexa ja que té més de 4 elements. És icònica perquè representa la realitat. És polisèmica perquè pot tenir més d'un significat aquesta imatge. Podriem dir que es estereotipada perquè es repeteix en el temps, però a la vegada original perquè no veiem cada dia que plou a una fila de persones passant per uns blocs.

El format és horitzontal.

És un pla general, ja que podem ubicar persones en l'entorn.

La seva angulació en el pla horitzontal és frontal i en el pla vertical és normal.

La seva composició és de terços. El punt d'interés són les persones i la línea de força també. Hi ha moviment als laterals de la imatge, ja que les persones s'estan movent. La forma és triangle perquè representa estabilitat i equilibri. També hi ha aire, ja que hi ha un espai de la fotografia que no contè objectes.

La llum és dura ja que hi ha ombres. És del natural. És de migdia perquè es representa fred i té llum dura. Hi ha contrast entre els blocs del riu i el mateix riu ja que els blocs son foscos i el riu és clar.

El color és de muntatge perquè s'ha posat algun filtre a la imatge. No hi ha gaire saturació. El matis que té és el gris ja que té aquest color en gran part de la imatge.

La textura és suau. 

Hi ha molta nitidesa perquè la imatge es veu amb claredat. 

La càmera és digital. El tipus d'objectiu és normal. El diafragma està tancat ja que està enfocat i l'obturador obert.

Podem observar a un grup de nois jugant amb la pilota en un camp desert. Està ple de sorra i es veu una mica ennuvolat.
És una fotografia del natural, ja que no té cap editació.
En primer lloc, ens fixem en tots els nois que estan jugant amb la pilota. Després, podem veure la porteria que està al fons de la imatge. I per últim observem el paisatge que hi ha al fons de tot, que són muntanyes no gaire altes amb un cel ataronjat.
És una fotografia complexa perquè te més de 4 objectes. És icònica ja que representa la realitat. És polisèmica perquè té més d'una interpretació, per exemple: poden estar jugant a fútbol com poden jugar a qualsevol altre joc amb la pilota. És estereotipada ja que és un patró que es repeteix en el temps i ho podem veure un dia qualsevol.
El format és horitzontal.
És un pla general perquè podem ubicar persones en l'entorn.
L'angulació en pla horitzontal és frontal, i en el pla vertical és normal.
La composició és de terços. Els punts d'interès podriem dir que son els nois i la pilota. Es pot interpretar que hi ha moviment per la sorra que arrosseguen els nois alhora de córrer. La forma és triangle perquè representa estabilitat i equilibri. 
La llum és tova i natural ja que provè del mateix cel. La fotografia és de matí, ja que és de llum tova i té colors pastelosos.Hi ha contrast entre la pilota i el cel, ja que la pilota té un color molt fosc respecte el cel. 
La fotografia és en color. No té gaire saturació. En el matis, el color de referència podriem dir que és el marró, ja que és el que més apreciem. 
La textura és suau.
Hi ha nitidesa en els nois de davant i en la pilota, perquè els nois de darrere es veuen una mica desenfocats. Hi ha profunditat de camp, ja que està desenfocat.
El tipus de càmera és digital. 
El tipus d'objectiu és normal.
L'obturador està poc obert, ja que no es veu moviment a la mínima, i el diafragma està tancat, ja que està enfocat.

Hi ha una sèrie de pals i al mig hi han pedres. Al seu voltant hi ha sorra i mar molt difuminat. I per últim el cel amb núvols.
És una fotografia trucada, sense elements afegits.
Primer observem els pals i les pedres que fan una espècie de camí fins a l'horitzó. Després veiem el mar i la sorra que estan completament difuminats. I per últim apreciem el cel que està perfecte.
És una fotografia simple ja que té pocs elements i podem reproduir-los fàcilment. És abstracta perquè no és allò que representa la realitat ja que està trucada. És polisèmica, ja que podria tenir diversos significats. És una fotografia original ja que això no ens ho trobem rutinariament. 
El format és horitzontal.
És un gran pla general perquè no podem ubicar persones i és un paisatge.
L'angulació en el pla horitzontal és frontal i en el pla vertical és normal.
La composició és de terços. Els punts d'interès són els pals i les pedres. Les línies de força són els pals. 
La llum és dura perquè té ombres i és artificial. La fotografia és de migdia ja que té colors freds i és de llum dura. Hi ha contrast entre els pals i el mar, ja que els pals tenen un color més fosc que el mar.
El seu color és de retoc perquè és un muntatge i han posat algun filtre. Hi ha poca saturació. En el matis, el color de referència és el blau. 
La textura és suau.
Hi ha nitidesa en els pals i les pedres ja que es veuen clarament. Però el mar i la sorra estan desenfocats.
El tipus de càmera és digital. El tipus d'objectiu és normal. L'obturador està poc obert perquè no es veu moviment a la mínima, i el diafragma està tancat ja que està enfocat.

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

La història de la fotografia va començar l'any 1839, amb la divulgació mundial del primer procediment fotogràfic: el daguerrotip. Això va ser desenvolupat i perfeccionat per Louis Daguerre.

L'any 1824, el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir unes primeres imatges fotogràfiques inèdites.

La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de la imatge coneguda com "Vista des de la finestra a Le Gras", obtinguda en el 1826 amb la utilització d'una càmera fosca.

Per captar les imatges es va utilitzar la càmera fosca que va experimentar millores en el seu disseny i mida, així com en les lents òptiques. A partir de 1855 va triomfar el sistema dels negatius de col·lodió humit, que és un procediment fotogràfic creat per Gustave Le Gray. 

Passos fins arribar a la fotografia digital:

1. La fotografia en color: va ser experimentada durant el segle XIX, però no va tindre aplicacions comercials, per la seva dificultat i imperfecció. La primera fotografia en color fou obtinguda pel físic James Clerk Maxwell a 1861.

2. La fotografia en les arts visuals (Pictorialisme): la primera iniciativa organitzada de fotografia artística va surgir a 1890 a Europa. Un grup de fotògrafs crea tècniques de manipulació en la presa i proposa que el resultat del seu ús és una obra d'art fotogràfic. Alguns autors pictoralistes són: Peter Henry Emerson, Robert Demachy, Henry Peach Robinson, Comandante Puyo. La fotografia pictoralista també es coneix com fotografia impresionista.

3. Fotografia en el segle XX: L'aproximació d'aquest període de la fotografia ens porta cap a l'anàlisi del periodisme fotogràfic, la relació de les vanguardies històriques i la fotografia i a una exposició dels diferents realismes fotogràfics.
El periodisme fotgràfic és el que ens dóna a conèixer per mitjà d'una foto el que passa en qualsevol lloc. Contenen molta informació i permeten representar-nos d'una manera detallada el que ha passat en aquell lloc i moment específic.

4. La fotografia a partir de 1945: Apareix altres usos de la fotografia en aquest període, així com el desenvolupament de noves visions de la fotografia de paisatge i l'ocupació massiva de la fotografia a color, gràcies a l'obra de Willian Eggleston. 

Al 1947 es va fundar l'Agència Magnum, que és una cooperativa de fotògrafs preocupats per la manipulació de la informació fotogràfica en els mitjans de premsa.

Més endavant hi ha procediments industrials que permeten incrementar la velocitat i sensibilitat de la llum de les pel·lícules en color i en blanc i negre.

L'any 1969 és considerat l'inici de la carrera digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bàsica del primer CCD. Aquest dispositiu és utilitzat per capturar imatges alhora de construir la primera càmera de video.

5. La fotografia en el segle XXI (DIGITALITZACIÓ) : La càmera digital va aparèixer al 1990, i va constituir la base de la creació immediata d'imatges. La digitalització ha alliebrat a la fotografia del caràcter documental històric.

La fotografia digital està relacionada amb la ideologia del collage, que és un fotomuntatge d'avantguarda dadaista o constructivista. No obstant, la fotografia digital aconsegueix eliminar les marques del procés de construcció del collage i dotar al fotomuntatge de caràcter unitari.

PRÀCTICA D'ESTILS ARTÍSTICS

ART ABSTRACTE

Característiques principals:

• També anomenat: art no objectiu o no figuratiu.
• Crea el seu propi significat. 
• És independent del món real. 
• Es nega a mirar el món exterior. 
• S'altera la forma i el color. 

Font

ART BARROCA

Característiques principals:

• Es treballa amb colors foscos.
• El que importa és la llum, com incideix sobre la gent.
• No és harmònic ni equilibrat, sinó desproporcionat.
• És un art passional, que busca despertar sentiments.
• Escenes teatrals amb personatges entrellaçats.
• Predominen els gèneres religiosos i mitològics.

Fonts: informació i imatge

ART RUPESTRE

Característiques principals:

• Dibuix prehistòric.
• Són representables realistes d'animals aïllat de grans dimensions.
• Les figures humanes són molt escasses.
• Es representen també figures esquemàtiques i simbòliques.

Fonts

ART EGIPCI

Característiques principals:

• Es pintaven déus.
• Colors que predominen: blanc, daurat, vermell, groc.
• Predomina el "cànon de perfil", és a dir, el cap i les extremitats de perfil però les espatlles i els ulls de front.
• Caràcter simbòlic, funerari o religiós.

Font

ART ROCOCÓ

Característiques principals:

• És una art individualista, antiformalista i cortesà.
• Utilitzaven colors clars i delicats i formes curvilínies.
• El retrat també va ser popular entre els pintors rococós.
• Obres caracteritzades per estar insipirades en cossos nus.
• No té cap influencia religiosa.
• El seu estil és exòtic, sensual, refinat i agradable.

Font