GÈNERES CINEMATOGRÀFICS

COMÈDIA
Són pèl·licules d'humor que volen aconseguir provocar el riure de l'audiència. És un dels més importants gèneres cinematogràfics. Es caracteritza per la inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals. El regador regat (1896), pel·lícula francesa delsgermans Lumière, es considera la primera comèdia de la Història del cinema.

DOCUMENTAL
És un gènere que mostra de manera subjectiva la realitat. L'organització i estructura d'imatges, sons segons el tipus de vista de l'autor determina el tipus de documentari.
La seqüència cronològica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials donen lloc a una varietat de formats tan àmplia en l'actualitat, que van des del documentari pur fins a documentaris de creació, passant per models de reportatges molt variats, arribant al docudrama, arribant fins al documentari fals.

HISTÒRIC
És un gènere cinematogràfic caracteritzat per l'ambientació en una època històrica determinada, tant si els fets i personatges representats són realscom si són imaginaris, però versemblants, de forma semblant a la novel·la històrica. Les pel·lícules històriques en algunes ocasions són recreacions cinematogràfiques de la biografia d'algun personatgeshistòric rellevant o adaptacions d'obres literàries.

THRILER
És un gènere artístic present en la literatura, el cinema i la televisió, i que subdivideix en nombrosos subgèneres. La característica comuna de les obres que pertanyen a aquest gènere és d'intentar provocar en l'espectador o el lector una tensió o angoixa psicològica amb la idea d'allò que podria arribar als personatges.
 

BÈL·LIC
És un gènere que es basa en pel·lícules de guerra. Hi ha 2 subgèneres: antibèl·lic i postbèl·lic. El lloc de la pel·lícula són zones de conflicte. Des de la seva invenció, va quedar patent que el cinema podia ser un mitjà que permetés arribar a grans quantitats de gent d'una manera ràpida i relativament senzilla. Aquestes qualitats van convertir l'invent dels germans Lumière en una eina al servei dels governs i de les seves màquines de propaganda.

MUSICAL
és un gènere cinematogràfic en el qual s'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, encara que no sempre sigui el cas.
Exemple: The Jazz Singer. Va ser la primera pel·lícula musical.

ACCIO/AVENTURA
És un gènere que s'acosta molt al monomite. Té epopeies. Tracta històries d'herois. Els arguments típics són: lluita contra el mal, monomite, pot ser que l'heroi sigui el dolent.
Exemple: Kill Bill, Piratas del Caribe.
 

MONOMITE

QUÈ ÉS?
Es coneix com "El Viatje de l'Heroi", que és una teoria d'una persona anomenada Joseph Campbell. Una de les idees després d'ella és que totes les bones històries inclouen als mateixos pesonatges. En aquest viatge l'heroi assoleix el seu estatus superant perills i passant aventures després de rebre una crida o patir un esdeveniment que el fa passar del món ordinari a un viatge mític.

 FASES DEL MONOMITE

1. LA CRIDA  
L'heroi es veu obligat a emprendre un viatge, que al principi pot refusar o acceptar. Un exemple seria la troballa de la nena en el cas de la pel·lícula Willow, de George Lucas, que obliga el protagonista a sortir de casa seva amenaçada per forces fosques

2. LA PARTENÇA
 L'heroi parteix, deixant casa seva enrere. Pot anar sol o acompanyat, com el cas del Quixot en la segona sortida o la germandat que camina al costat d'en Frodo del El Senyor dels Anells. També pot passar que comenci l'aventura en solitari i que rebi ajuda o indicacions d'aliats o éssers sobrenaturals, com el fil d'Ariadna que permet orientar-se en el laberint. 
 
3.  LES PROVES
El viatge sol ser un seguit de proves o aventures que forgen el caràcter de l'heroi o bé etapes prefixades fins a la fita, com les dotze proves d'Hèracles. Durant aquestes aprèn quines són les seves autèntiques virtuts i visita indrets diferents, cadascun d'ells amb un caràcter simbòlic.
 
4. LA TEMPTACIÓ
Enmig del viatge pot aparèixer una temptació. un intent de desviar el protagonista del seu objectiu.  Pot adoptar la forma d'un encanteri, un enemic o una dona que el vol seduir. Aquesta etapa es distingeix dels antagonistes com a proves perquè poden arribar a fer dubtar l'heroi temporalment.
 
5. L'APOTEOSI
Amb l'arribada a l'indret desitjat, l'heroi assoleix l'aparent objectiu del seu viatge. Sovint, però, allà l'espera la prova més dura, com en el cas de reconèixer l'autèntic Sant Greal a la literatura artúrica, que pot adoptar la forma d'un combat, com la llegenda de Sant Jordi i el drac o l'enfrontament amb Scar de The Lion King. Aquesta apoteosi confirma l'heroi, i pot arribar a transformar-lo en una altra persona, com el cabell blanc de Moisès després de rebre els Deu Manaments. 
 
6. EL RETORN
Un cop assolit l'objectiu, a vegades aquest es revela com a fals o incomplet, iniciant-se un nou viatge. En el cas d'haver arribat a l'autèntic destí, l'heroi emprèn el retorn. En algunes històries aquesta part se suprimeix o es narra abreujada, mentre que en altres ocupa bona part de la història, com el cas de L'Odissea, centrada en la tornada a casa de l'heroi després de vèncer a Troia. En algunes narracions el protagonista no vol tornar a casa seva i es queda al lloc meravellós o bé mor abans d'abandonar-lo, en un paral·lelisme amb el rebuig de la crida inicial. 
 
7. EL MISSATGE  

L'heroi ha après alguna cosa rellevant, sovint lligada al sentit de la vida, i pot intentar comunicar-la als altres, en la línia del filòsof de la cova del mite de la caverna de Plató. Aquest missatge pot ser entès, ignorat, ridiculitzat o combatut per la resta de persones. A vegades és un aprenentatge personal, intransferible, ja que l'autèntic missatge és el valor del viatge, que llavors esdevé experiència. L'heroi es presenta aleshores com a vivint en dos mons, el seu i el que ha après al viatge.